La magia
del corazón
¿Hacia dónde miran tus ojos,
cuándo se pierde tu mirada?
¿A dónde van las palabras,
cuándo tu voz se apaga?
¿En qué dirección van tus pasos,
cuándo el camino se acaba?
Puede que cerca o lejos,
pero no importa el lugar...
Porque la magia del corazón,
es un misterio que se debe guardar.
¿Quién comprende el pensamiento?
¿Quién puede leer un sueño,
o dibujar los sentimientos?
¿Quién impide que sople el viento,
rompe el agua, si carece de hielo,
y es capaz de ver, aún estando ciego?
Puede que alguien tenga la respuesta,
Pero prefiero no ser yo quien lo sepa.
La magia que mueve el corazón,
es un misterio ocultado a la razón.
¿Dónde va un alma solitaria,
cuándo del miedo se esconde?
¿Hacia dónde se elevan las plegarias,
de una voz a penas pronunciada?
¿Y dónde caen las lágrimas,
cuándo el aire las recoge?
Puede que exista un mapa...
Pero los mejores tesoros,
ni son joyas, ni son de oro,
porque están hechos de magia.
La màgia
de dins el cor
A on miren els teus ulls,
quan es perd la teva mirada?
A on van les paraules,
quan ningú escolta el que dius?...
A on van les teves passes,
quan el camí s’acaba?
Potser lluny o prop,
però no importa a on...
La màgia de dins el cor,
és oculta per a tothom.
Qui té la clau d’una ment,
qui pot llegir un somni,
o dibuixar un sentiment?
Qui pot atrapar el vent,
qui és capaç de trencar l’aigua
o de parlar amb un ocell?
Potser algú si que en sap,
però jo no vull ser igual.
La màgia de dins el cor,
ha d’estar oculta per a tothom.
A on va una ànima,
quan de la por s’amaga?
A on es lleven les pregàries,
quan la veu s’apaga?...
A on cauen les llàgrimes,
quan se les emporta l’aire?
Potser n’hi hagi un mapa,
però els millors tresors,
no es troben enlloc...
Per què són fets de màgia!