Aquests carrers m’han vist créixer. He jugat en ells tots els estius de la meva infantesa. Em sorprenc per què és tan intens el record i tan viu, que sembla que no hagués passat tant de temps. El poble del meu pare no és gaire gran, però té molta història i és entranyable. Ficat entre muntanyes, és molt verd i està ple de fonts. N’hi ha un monestir, i una torre amb un rellotge. Les cases encara conserven la seva aparença antiga i tenen teulades d’argila. En front de les escoles i a les afores, es trobava el pis dels meus avis. Aquell lloc té la particularitat de que n’hi ha un jardí i unes hortes entre muralles, a un dels costats. Així que la muntanya queda totalment a la vista, i accessible anant a peu, pujant una costa i travessant un camí. I jo jugava aquí i allà, sola o acompanyada, amb les meves nines, perseguint insectes, intentant atrapar papallones.
Quan enfosquia, les faroles il·luminaven amb una llum tènue alguns trams del poble. La nit, en la seva posició d’amfitriona, cobria amb el seu mant tot el que tenia al seu abast. I jo, mirava al cel i distingia la Via Làctea, nítida, en tota la seva magnitud i esplendor. Llavors, em sentia més petita encara i temorosa. És difícil que actualment quedi cap lloc habitat semblant, en que la llum i la foscor es respectin de tal manera, que els teus ulls puguin captar tota aquesta bellesa sense dificultats.
La plaça de l’Ajuntament està igual que sempre i no és molt diferent d’altres. S’ha vist envaïda per tot tipus de música. Recordo la típica orquestra composta de trompetes, trombons, tambors, i poca cosa més, que tocava peces típiques... Quan veig les més modernes, amb un escenari enorme, proveïdes de cantant, músics, ballarins, amb llums psicodèliques i pantalles electròniques, em resulta impactant.
Però he de dir que tot ha millorat. Que la carretera que el travessa la van fer més ample per evitar accidents. Que n’hi ha un passeig nou al costat del riu, que et permet gaudir de la natura. I que han rehabilitat algunes cases, gràcies al turisme rural. Si és veritat que s’enyora l’encant de la seva vellesa, ha tornat a renéixer.
